dimarts, 28 de juny del 2011

EL QUE VEIG LVII

Podriem dir que avui estic contenta, començo a veure el final de tot. Avui m'han tret la segona crosa. Si ja veig sense cap amb les mans buides, puc fumar i parlar per telèfon mentre vagi pel carrer. No m'han dit encara res, però ja pinta millor. Ara, ja només cal que em deixin conduir i ja podré demanar l'alta. Volia fer una foto de la cama i comparar-la amb la que ja vaig fer al principi de la sèrie, tantmateix ja ho faré demà, avui em feia il·lusió poder ensenyar a peu de carrer i fer les fotos amb les dues mans i sense patir que em cau el pal. Ara tinc el genoll cansat, no és d'estranyar tampoc, a més m'han afegit un altre exercici a la rehabilitació, cinc minuts més. Em fa la sensació que la meva recuperació serà més ràpida que la d'altra gent que van allà i que ja anaven quan jo vaig començar. Són paranoies meves, ho sé, però miro les cames de la gent i en ells no hi ha diferència entre una i altra cama, les tenen fofes totes dues. El noi del centre em deia avui que jo tenia les cames molt fortes i treballades i de la cama xunga el creuat anterior està trencat de fa 12 anys i sense operar! Si no recupero el quàdriceps no hi ha manera de tirar endavant.