dimecres, 29 de juny de 2011

EL QUE VEIG LVIII

Ahir estava la mar de contenta, avui ja no tant. Demà, he d'anar a renovar el DNI i quan he anat a la rehabilitació, li he demanat a la noia si era molt agusarat baixar a la comisària de Sant Andreu caminant, m'ha dit que si, que no hi anés a peu, tampoc en autobús i no pas per pujar o baixar, sinó perque en un sotrac o frenada no tinc prou estabilitat encara. Total, que hauré de baixar en taxi. Anar a la comisària és un plis, però ja havia pensat que la baixada del pont té la seva cosa i per això ho he demanat. La noia, m'ha dit que ara és el punt més crític de la recuperació, perque em trobo bé, puc caminar i sembla que podria començar a fer una vida normal, però com que encara no hi ha prou estabilitat, ni equilibri i la torsió tampoc és la òptima, qualsevol coseta, una ensopegada sense importancia o un embús en cotxe podria fer tornar enrera, "Vas molt bé i t'estàs recuperant ràpidament, així que millor no voler anar més despressa" I és que sóc l'enveja de la rehabilitació, avui quan m'han vist ja sense cap crosa, tothom em deia que quina sort, que anava amb dues croses i que ara ja no en porto. La gent va a la rehabilitació i no troba cap milloria, ho acabo ràpid, i així és un estalvi, si no troba milloria, no cal rehabilitació. Camino una mica raro, ho noto i no puc anar tan depressa com m'agradaria o anava, i em canso, bé s'em cansa el genoll.

Aquí deixo unes fotos de la cremada d'espelmes, comencem a tenir l'ampolla ja tapada.

Canon EOS 400D. 5,0; 8 seg. ISO 100 


 Canon EOS 400D. 6,3; 10seg. ISO 100


Canon EOS 400D. 6,3; 10 seg. ISO 100.