EL QUE VEIG XLIX

Ja fa uns dies que dic que fa calor, molta calor, però avui ja es veu en la llum. És llum d'estiu i es nota i a segons quines hores encara més. En cosa de fer fotos, tinc algunes coses pendents i són fer fotos a la lluna, als llamps, a la pluja i als ocells. No és l'ordre, de fet no hi ha un ordre prioritari i en general no depen de mi. Bé, una  mica si, però...també vull unes condicions especials i són aquestes les que no es donen. Ara que em sembla haver trobat la manera de fer fotos a la pluja, no plou, quan ha llampeguejat ha estat encara clar de dia i així no hi ha manera de que pugui fer-ho. A la lluna, depen si em recordo i de tota la contaminació lumínica que hi ha aquí al meu poble. I els ocells, doncs, volen molt depressa i a la meva finestra tampoc és el millor lloc, total es poden veure, coloms, cotorres, pardals, gavines i alguna cuareta i alguna merla i una de dos, o són massa lluny i petits, com passa amb les merles i pardals o m'els trobo al damunt com les gavines i coloms.

La meva germana, té aversió a totes les aus, en general té fòbia als animals, o potser seria millor dir pànic. Què és això d'anar a donar de menjar als coloms de Plaça Catalunya? Mai de la vida! Els gossos? De fa uns anys, que ja no els té tanta por, però un cop quan erem petits, vam acabar tots tres corrent al voltant d'una taula, perseguits per dos gossos, perque la meva germana amb el seu pànic va començar a còrrer i el meu germà i jo darrera seu i els gossos, que suposo deurien pensar "Mira quins cadells d'humans més simpàtics que volen jugar!" La persecució va durar fins que el meu pare va agafar el meu germà, la meva mare a mi i els del lloc als gossos i així la meva germana va deixar de donar voltes com si estés en uns "cavallitus". Cada vegada que surt el tema, acabem rient fins a plorar i la meva mare sempre diu:" I mira que sou tontos, com rieu ara i la vergonya que ens vau fer passar aquell dia!" Coses que passaven!