dimecres, 1 de juny de 2011

EL QUE VEIG XXX


Com cada nit, a casa ara hi ha el moment chilout, segons la meva germana, són espelmes netejadores, però la que ha cremat lesdues últimes nits ha estat aquesta, que a més ha fet formes estranyes com aquesta. I que difícil que ha estat fer fotos en això tan negra! Per sort només en teniem una d'espelma negra, si n'arriben a haver dues ja podem fer una missa negra. A diferència d'ahir i d'ara, aquest mati feia un dia net i clar, com deia aquella cançó d'en Llach. Però, entre espelmes negres, aquest matí a ma mare li ha donat per dir que entre el Cel i l'Infern no hi havia res més i jo li he dit que si, que havia el limb i el Purgatori. He buscat a santa viquipèdia i posava que el limb només van els infants acabats de nèixer que moren sense ser batejats i tots els que van morir abans de la crucifixió de Jesus i que només tenen el pecat original, és infern perque tenen el pecat original, però molt allunyat i no arriben les flames i per tant, ara ningú dels presents anirà al limb. El Purgatori, és un lloc de trànsit, m'imagino com un aeroport on es fa transbord i que l'escala depen del teu avió. La durada de l'escala depen dels pecats que hagis comès i de les misses que paguin per la teva ànima els que queden vius després de tu, anem apanyats! Ah! l'estada al Purgatori mai pot anar més enllà del Judici Final. Vaja, que el Purgatori, és com els exàmens de septembre, però tothom hi passa, ningú no va al cel directe a gaudir de la visió beatíficai no hi ha carta com al monopoli de "quedar libre de la cárcel" al contrari, seria, com la de "va a la cárcel, sin pasar por la casilla de salida y sin cobrar las veinte mil pesetas".
Volia parlar de que avui és el post que fa 30 de la sèrie "El que veig" i volia fer balanç, però ja ho faré demà, avui m'he liat amb temes més trascendents.