divendres, 10 de juny del 2011

EL QUE VEIG XXXIX

Paraigües, de totes mides i colors, estampats, llisos, ratllats, sols, en grup, que no deixen veure la cara del qui el porta. Tots tenen una cosa en comú, van ràpids i fan quedar la foto borrosa. Això no m'agrada, no m'agrada que les fotos em quedin borroses, però no els puc demanar que s'aturin per fer la foto. Ara, he de sortir per anar a la rehabilitació i ara no plou, és la meva gran preocupació, mirar si plou o no quan he de sortir. M'agrada mullar-me, però si quan arribo em puc canviar i no és el cas. Prendré l'impermeable per si de cas. Error, si que plou, així que aniré a mullar-me una mica.



2 comentaris:

òscar ha dit...

Només té lleugerament a veure amb el que expliques però ... sempre m'ha fascinat que només caiguin quatre gotes ja hi ha tota una legió de xinesos venent paraigües a les entrades dels metros.

Són meteoròlegs ?

Joana ha dit...

Òscar:

S'en diu saviesa xinesa. Tenen visió de negoci. D'altres van a rentar el cotxe o hi ha els que netegen vidres.