divendres, 1 de juliol de 2011

EL QUE VEIG LX

Fa calor, molta calor, això ja ho dit altres cops. Hi ha ambient d'estiu, la llum ja ha canviat. El món gira i passen coses, a part de les estacions i jo continuo sense poder fer gaire res, com sempre. És molt desesperant, encara vaig coixa, sense cap pal auxiliar però. Les petxines i la sorra de la platja m'hauré de conformar a veure-la així. La nostra ampolla cerera va augmentant els seus regalims de cera, he comprat més espelmes de colors, en tinc de verd pistatxo o festuc i taronja.

Quan ahir vaig anar a fer-me el DNIe, aquesta e és molt important, perquè vol dir electrònic, quina gran cosa, em van donar un tríptic amb informació del que es pot fer amb els certificats digitals que porta i que tenen una validesa de 30 mesos, que es poden tornar a activar en unes maquinetes que tenen a la comisaria. Vaig pensar que estava molt bé, això de poder fer tràmits a través d'internet, acceptar la declaració de renda, si et tornen cèntims i moltes altres coses. Quan després estava esperant a la consulta del metge vaig llegir el paperet, santa inocència la meva! cal tenir un lector de targetes, ja està, per quatre xorrades que faig jo, em compraré un lector de targetes, la declaració de renda, aniré a la caixa com sempre, que també és més entretingut. A la comisaria, havia un policia que estava més avorrit que una ostra. Quina cosa tan decadent les comisaries de policia, a la que jo vaig anar, que anys enrera havia moviment i molta gent, ara estava desolada, sense vida i només un policia avorrit. Em van donar el DNIe al moment i em van picar els mosquits, quatre picades en una cama, dues a l'altre i una a l'espatlla just al cantó del tirant del vestit.