EL QUE VEIG LXI

Ja vaig dir l'altre dia que el disc dur extern feia l'idiota, resulta que el senyor s'escalfa, si, com aquells cotxes d'abans que a la més mínima caravana començaven atreure fum i ja estava liada. Doncs, divendres vaig acabar posant l'enginy a l'ampit de la finestra i ahir vaig dedicar el matí a treure l'aire condicionat aquell que el portes allà on vols i així poder acabar de copiar les fotos a l'ordinador, de fet al miniportàtil, perquè el de sobretaula, com que és del pleistocè com a mínim, té molt poca memòria i ja està plena. Així, ahir dissabte vaig posar el disc dur al davant de l'aire condicionat i no es va escalfar i no va fer l'idiota. Ara, tinc les fotos copiades en dos ordinadors, no duplicades, sinó una part en un i una altra a l'altre, ja té dallonsis la cosa.

Ahir mateix i ara mentre escric això a l'altre ordinador s'estan copiant fotos en un CD, si allò tan anacrònic ja com una càmera analògica, però l'única manera i la més barata també, tant que m'havia esmerat i esforçat en ordenar per comarques les fotos i ara tot a prendre pel cul! Hauré de comprar un altre extern, però quants cops cal copiar i duplicar tots els arxius? No ho sé. No puc guardar les memòries de la càmera i comprar una cada vegada,perque és una ruina, la targeta de la meva càmera és una Compact Flash, que són més cares que les SD. Els CD's, ara ho estic fent en CD's, d'alguna manera cal salvar-ho de moment, però hi ha carpetes d'alguns dies que necessiten més d'un i de dos, així que ja podeu imaginar quina quantitat de CD's necessitaré per guardar unes 13.000 fotos, fetes desde febrer del 2008 i això si, sempre en la ressolució més alta i com més pesin millor, fins i tot en tinc en RAW! Doncs ahir a la tarda, jo anar copiant CD's, amb el meu nebot a la falda, a la cama dreta, que a l'esquerra tinc pupa i ni s'hi arrapengen i em toquen el genoll amb molta cura i carinyo. Doncs això, ahir amb l'Oriol a la falda, estava posant o treient un CD de la disquetera i el nen em va preguntar que que feia, clar, no ho deue haver vist mai de la vida això de copiar CD i quan li vaig dir i va veure el que feia, i com anava la cosa, va dir, "Si que és lent aquest ordinador!" Si ara l'Oriol té 2 anys, en farà 3 a l'octubre, ja pensa que va lent, algú es pot imaginar a quina velocitat aniran els ordinadors o el que sigui o es digui d'aquí a 40 anys? Jo no, de pensar-hi em marejo!

Aquest matí, m'he espantat, de fet encara ho estic. M'he despertat que encara no eren les set, perque dormint dec haver fet un mal gest i m'he fet mal al genoll. Em feia mal i quan m'he volgut girar em feia mal i no era normal, el volia estirar i no podia, em feia mal, he volgut doblegar la cama i no he pogut, quan m'he volgut llevar del llit poc després, el simple fet d'aguantar la cama em feia un mal terrible, no podia doblegar-lo, amb el que m'havia costat arribar on havia arribar, podia caminar, però no com ho feia dissabte, m'he posat molt nerviosa, qui no? he anat a la cuina, he preparat una cafetera, per poder prendre un Espidifen 600mg i he agafat la bossa d'aquell gel que es posa al congelador, he anat al menjador i m'he assegut al sofà, perque no podia estirar-me, no podia aixecar la cama, em feia molt mal el genoll,  fet el lligament. Tot just eren quarts de vuit i jo allà asseguda al sofà plorant com una bleda. Cap a les vuit ja he pogut pujar la cama al sofà i estirar-me, quan ha vingut la meva germana, avui més d'hora, a quarts de nou, m'ha trobat allà estirada, ja no plorava. Ja podia doblegar la cama i girar-me. Ara, quan he tornat de dinar, m'he pres un altre Espidifen i m'he tornat a posar fred. Puc doblegar i tot això, però no el que podia i jo que estava tan contenta!

L'altre dia, vaig pensar que a partir d'ara, quan em preguntin com m'ho vaig fer, simplement diré que em vaig caure al carrer o que em vaig regirar el genoll al carrer, pujant o baixant una escala. Molta gent em fa cara, com de, encara poc que t'has fet. Diré una mentira, si, i que? Com si no fos igual com t'ho facis! Així, m'estalviaré aquelles mirades de, si no haguessis estat esquiant! Si, està clar, si estàs criant cul al sofà i no fots res és més difícil fer-se mal, però tant per tant, potser que ens quedem a casa tancadets i així segur que no ens passarà res o minimitzarem els riscos!