dimarts, 12 de juliol del 2011

EL QUE VEIG LXVIII

Quin estrés tot plegat! Cal que comenci a sortir, a caminar, a conduir, anar a la rehabilitació, que ja puc anar a la platja, amb compte, vigilant de no posar el peu malament, però ja ho puc començar a fer. M'han tingut entre cotonets i sense deixar-me fer res i ara ho he de fer tot ràpidament. La veritat, no entenc el sistema sanitari. Si per un trencament total d'un lligament tenen establert tres mesos i la doctora que m'ha de donar l'alta no me la vol donar. Perque l'ICAM (Institut Català d'Avaluacions Mèdiques) em citen per valorar-me i acaba dient que em donarà 30 dies més de baixa si cal? Suposo, que la dona aquella, en trobar-se al davant algú que vol l'alta i que li diu que ja té hora amb el metge i que el que vol és tornar a la feina, si no l'acomiaden, doncs, deuria flipar, amb tanta gent que els deu anar dient que es troben tan malament!
I si ells saben que calen tres mesos per aquesta lesió, perque no et diuen d'entrada el que hi ha i així poder saber on ets i com prendre-t'ho?, no que et diguin que és llarg i ja veurem com va tot.
Aquesta tarda he sortit, per tres hores he sigut una persona, he quedat amb un amic, ens hem pres un gintonic, feia tant temps que no passava una tarda així! Però tocava tornar a casa, com la ventafocs.




3 comentaris:

Mireia ha dit...

Vaa a veure si la setmana vinent et donen l'alta

òscar ha dit...

En un tres i no res la Ventafocs ja no tindrà hora de tornada a casa. Ni límit amb :) els gintònics.

Joana ha dit...

Mireia:

Si tot va com fins ara, sembla que si.

Òscar:

L'hora la continuaré tenint, però el límit amb els gintònics no, no en tinc ara, però no era cas que el primer dia que agafo el cotxe i estant de baixa em parin els mossos per fer-me bufar i dongui positiu per una d'aquella coses!