dijous, 28 de juliol del 2011

I MIRA QUE SÓC RARA!!!

Qualsevol persona normal se n'hagués anat a casa! Jo no, no tenia ganes de tornar a casa i quan el meu "jefe" m'ha dit que no calia que em quedés a la tarda, he decidit que em compraria qualsevol merda a una benzinera i tiraria milles cap on fos. Tenia ganes de conduir una tirada una mica llarga i portava la càmera, així que el cotxe ja sap on anar. Veia que tot estava encara prou verd, el cel era blau i havia algun nuvolet per fer bonic. Quan he deixat la carretera principal, m'he enfilat per una comarcal plena de revolts, tot era molt verd. En un revolt, he parat, havia una mena de mirador amb uns bancs de fusta. Quan he baixat del cotxe he sentit l'olor dels arbres, ha estat tot un gust! quasi orgàsmic, ara em conformo amb poc, ja ho veieu. Tampoc em podia aventurar gaire, el meu genoll no està per anar fent invents i provatures, anava amb sandalietes de sola de cuir i vestida d'anar a treballar. He menjat el que m'havia comprat, asseguda en un banc del minimirador amb aquest paisatge i després he fet algunes fotos. He descobert aquesta ermita, que està penjada i sempre la veig  en passar per la carretera. He de tornar per anar fins l'ermita, però vull pujar desde baix o si més no un tros, però ben calçada i amb uns pantalons que no siguin els que porto avui ( que són els cagats) per no enganxar-me, són molt xulos i còmodes, però poc pràctics per anar per un bosc.

Aquí queden algunes fotos de les que he fet.









2 comentaris:

Jaume Busquets ha dit...

Molt bones!!!! Jaume d'Hostalric

Joana ha dit...

Jaume:

Gràcies