dimarts, 27 de setembre de 2011

N'HI HA QUE NEIXEN ESTRELLATS!

Aquesta sóc jo. Si algú necessita un ase dels cops, que m'avisi, ja no em vindrà d'aquí. Si algú necessita exigir i que l'altre no pugui replicar, que m'avisi, ja no em vindrà d'aquí. I és que tothom em diu que tingui paciència, amb tot i amb tothom, però jo mai puc exigir res, sempre és en una sola direcció. 
Estic d'acord, que si em demanen una feina per un dia i no ho tinc, que em renyin, és just i raonable, el que ja no és just i raonable és que si ho tinc fet, encara em posin en dubte i el que és pitjor, els sàpiga greu que ho tingui fet. Espera't a dimarts, que sortiràs de dubtes, podràs preguntar tot el que t'amoïna i tots els dubtes que tens i quan arriba dimarts, tot això s'esvaeix i continuem igual o pitjor, per que no m'han deixat parlar o encara pitjor, m'han fet callar i m'he enfadat i això encara em fa sentir pitjor. I a tot això afegim, que em parlin amb menyspreu i sense respecte. Que les meves idees, els hi atorguin a un altre. Que el que jo he fet és una merda i el que ha fet un altre és el millor del món i ha fet el mateix que jo. Que la mateixa excusa a mi no em serveix i a un  altre si. 

Per que no m'agrada estar enfadada i de mal humor, ni ser mala persona, ni mal pensada, ni totes aquestes coses, em cansa molt i em fa perdre temps i recursos, per que em fa estar pensant en justificar les meves accions i el per que de totes aquestes accions.