Hi ha trucades que s'han de fer, però que quan saps que l'altre pot rebre la trucada, tu no la pots fer, per que és el moment del festival diari. Hi ha les trucades que s'han de fer, però que no saps que dir, com quan has de donar el condol, i costa molt de fer-la. Hi ha les trucades que saps que has de dir, però saps que la resposta que rebràs no t'agradarà, aquestes acostumen a ser de feina, sé el que he de dir, i també sé que rebré una esbroncada i que l'únic que podré dir serà, si et deixen dir alguna cosa, si, si, ja, ja. A aquestes trucades, ara hi ha una alternativa, és el correu electrònic. Amb tants telèfons per poder trucar i em vull estalviar una trucada i m'agrada parlar per telèfon, sempre i quan sigui amb algú amb qui vull parlar, fins i tot aquelles que has de fer però no trobes el moment, si trobo el moment, no em fa res i fins i tot m'agrada i després estic contenta.
De normal, per telèfon, si són trucades personals, no m'enfado ni m'esbronquen, si m'he d'enfadar, potser ja no la faig. Quan jo sóc el client, no escridasso a l'altre, malgrat no tenir el que m'han dit que tindria, em puc exclamar, però no fotre'm com una moto. Qui em contesta, poc pot fer, o res, així que tampoc val la pena, de vegades encara és pitjor, enrabiar-se, doncs ni tan sols et garanteix que et quedis a gust.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada