dijous, 1 de desembre de 2011

Divagacions variades


Fa uns dies, vaig anar a dinar amb la Mireia i la Yvonne, vam anar a un centre comercial a Badalona, era un punt neutral, la Mireia no havia d'entrar a Barcelona i a la Yvonne li quedava de pas i a mi, com que no em fa mandra i em queda relativament a prop de casa, 20 minutets, a més són llocs fàcils de poder aparcar tres cotxes sense problemes. Vaig trobar el lloc sense problemes, i no tinc GPS, i vaig aparcar, i vaig pujar cap al centre comercial. Vam dinar i després la Yvonne comentava que a veure si no trobaria el cotxe, jo li vaig dir que com no l'havia de trobar, la Mireia, com que és tan ordenada, s'apunta el número de plaça. Jo no ho miro, només m'havia passat un cop que no sabia en quin pis havia deixat el cotxe, per que havia provat uns quants llocs i no era que no entrés el cotxe, però les places eren tan justes, que era jo qui no podia ni obrir la porta per sortir, i al final no sabia on l'havia deixat. Doncs, aquest dia em va passar, no trobava el cotxe i jo buscant, aparcament amunt i avall, com que ja ni sabia en quina planta l'havia deixat, també per totes dues plantes buscant el cotxe. Al final, vaig decidir tornar al centre comercial i desfer el camí que havia fet quan havia arribat, el vaig trobar, allà on l'havia deixat, és clar! Però havia passat tanta estona, que a la màquina de la barrera em va dir que no era vàlid, que passés per la caixa central.

Avui, he parat a una benzinera per anar al lavabo i quan sortia, de lluny he vist a un tio, que de lluny i amb el sol de cara, se semblava a un amic, me l'he quedat mirant, però se li semblava molt i fins que no ha estat al costat no he parat de mirar. El tio, m'ha pillat mirant! no ho acostumo a fer això de quedar-me mirant a la gent de forma tan descarada! I ell també mirava. Però és que se li semblava tant, que no em podia estar de mirar. Com que em feia mal la panxa, coses que passen, i havia deixat el mòbil al cotxe, m'he entretingut mirant el telèfon abans d'arrencar i el tio ha sortit, tenia el cotxe al costat i aleshores ha estat ell qui ha mirat, aleshores si que he fet el que s'ha de fer, desviar la mirada, no es pensés cap cosa rara!

El nostre país, és petit, però tenim mooooooltes coses i també tenim un règim de pluges molt irregular, com pertoca a un país de clima mediterrani, i això ens suposa, passar de la sequera extrema i tenir els embassaments buits a tenir els embassaments plens i a més rajant aigua.