diumenge, 11 de desembre del 2011

Doncs, no sé.

Ja sé que semblararà un plagi, però, tot és molt confús. La gent té il·lusions o somnis, fer el viatge dels seus somnis, anar a viure a un lloc concret, comprar-se una casa, montar un negoci, tenir un fill o qualsevol altra cosa, però jo no en tinc cap. Fa temps que hi dono voltes, i no hi ha res que em faci una il·lusió especial de tota la vida, està clar que hi ha un munt de coses que em fa il·lusió fer i quan les faig em sento bé. Però no hi ha res que em motivi a fer un sacrifici per alguna cosa.
Em diuen que faci més, però em sembla que ja he estat jo qui ha fet el pas alguna vegada i no hi ha resposta. Em diuen, que hi ha interés i que sóc jo qui retira la ma, però a mi em dona la sensació que em quedo amb la ma estesa i amb cara de gilipolles. Ahir, em deien que era normal que tingués por amb el genoll a l'hora d'esquiar, vaig amb molt de compte. Doncs, ho trasllado a tot. Em sembla, que ho deixo còrrer tot i que passi el que passi.

8 comentaris:

Mireia ha dit...

N'estàs segura? Deixar córrer les coses no acostuma a funcionar, tampoc cal capficar-s'hi però

Joana ha dit...

Mireia:
Simplement protecció.

Martí ha dit...

Si deixes que passi el que passi, no et queixis que passin coses. Si vols que les coses canviin només es pot fer actuant.

Joana ha dit...

Martí:
però estic cansada.

lisebe ha dit...

Doncs que vols que et digui benvinguda al club.. son temps dolents.. o això es el que vull pensar jo.

malpensat ha dit...

els somnis i les il·lusions no existeixen. continua anant amb el ciri a la mà, no escarmantaràs mai!

Martí ha dit...

Pots estar cansada, però és seguir passi el que passi, la de vegades que m'he hagut de tornar a aixecar no ho sap ningú, però tu ets la única persona que pot canviar la situació, ningú de ningú ho farà per tu.

Joana ha dit...

Martí:
Ja ho sé, ningú no ho farà per mi, però estic cansada de situacions que em superen.