Ja sé que semblararà un plagi, però, tot és molt confús. La gent té il·lusions o somnis, fer el viatge dels seus somnis, anar a viure a un lloc concret, comprar-se una casa, montar un negoci, tenir un fill o qualsevol altra cosa, però jo no en tinc cap. Fa temps que hi dono voltes, i no hi ha res que em faci una il·lusió especial de tota la vida, està clar que hi ha un munt de coses que em fa il·lusió fer i quan les faig em sento bé. Però no hi ha res que em motivi a fer un sacrifici per alguna cosa.
Em diuen que faci més, però em sembla que ja he estat jo qui ha fet el pas alguna vegada i no hi ha resposta. Em diuen, que hi ha interés i que sóc jo qui retira la ma, però a mi em dona la sensació que em quedo amb la ma estesa i amb cara de gilipolles. Ahir, em deien que era normal que tingués por amb el genoll a l'hora d'esquiar, vaig amb molt de compte. Doncs, ho trasllado a tot. Em sembla, que ho deixo còrrer tot i que passi el que passi.
8 comentaris:
N'estàs segura? Deixar córrer les coses no acostuma a funcionar, tampoc cal capficar-s'hi però
Mireia:
Simplement protecció.
Si deixes que passi el que passi, no et queixis que passin coses. Si vols que les coses canviin només es pot fer actuant.
Martí:
però estic cansada.
Doncs que vols que et digui benvinguda al club.. son temps dolents.. o això es el que vull pensar jo.
els somnis i les il·lusions no existeixen. continua anant amb el ciri a la mà, no escarmantaràs mai!
Pots estar cansada, però és seguir passi el que passi, la de vegades que m'he hagut de tornar a aixecar no ho sap ningú, però tu ets la única persona que pot canviar la situació, ningú de ningú ho farà per tu.
Martí:
Ja ho sé, ningú no ho farà per mi, però estic cansada de situacions que em superen.
Publica un comentari a l'entrada