Palla a l'ull?

Pel que sigui, sempre m'han dit que sembla que tinc menys anys del que tinc. De petita ja era la rehòstia, entre portar el cabell curt i molts cops sense arrecades, es pensaven que era un nen i més petit del que era. Feia molta ràbia! Que recordi, només quan tenia 13 o 14 anys, semblava que tingués l'edat que tenia, ni més ni menys. Amb 15 o 16 anys tornava a fer moooooolta ràbia, semblava que les amigues portaven la germana petita d'alguna de passeig, com que no erem molt d'anar a discoteques, no havia gaire problema. Amb 18 i 20 anys, era la coartada per si havia alguna menor, si demanaven carnet a la porta d'algun local era a mi, no havia problema, la cara de gilipolles que els quedava als porters era impressionant i ja no demanaven cap altre carnet de la colla! 

Em pensava que això ja havia passat a la història en la meva vida, ja hi ha molts que em diuen senyora i pensava que ja estava normalitzat el tema. Això pensava fins aquesta tarda, li explicava a la noia que ve a cuidar a la meva mare, que ara és boliviana, que abans aquí havia una dictadura i que no deixaven parlar en català i que TV3 fa poc més de 25 anys que existeix, li explicava de les primeres emissions. Aleshores m'ha preguntat quina edat tinc. S'ha passat!, m'ha tret 12 anys. No li explicaré a un amic meu que sempre li afegeixen anys i li senta fatal