Aquest any ha costat déu i ajuda, però finalment ha arribat i ho podem veure, malgrat tot, aquest llac o estany, altres anys l'he vist tot glaçat, tota la vall també nevada o glaçada. Fa sol, oi? però bufava un vent de mil dimonis. Totes les pistes tancades, qui és el guapo que puja allà dalt on bufa?
Amb l'Àlex hem anat a Masella, ho hem intentat, estava tot tancat, només havia obert la zona de debutants, pobret meu! amb les ganes que tenia, feia temps que no anava i ara que tenia vacances de la "uni" com diuen ara, jo anava a la facultat, no a la uni. La setmana que ve ho tornarem a provar, a veure si el torp no ens fa la guitza i està tot obert i no fa vent. Si, costava conduir! Els cops de vent feien brandar el cotxe. Feia fred, psa! Com que a dalt no havia gaire a fer, hem anat a passejar per Puigcerdà, els carrers, de fet les voreres, eren totes plenes de neu i gel. Poca gent a la vila. Quan ja hem fet la volta, hem anat a dinar i hem anat a dinar a Guardiola de Berguedà, ja hi havia estat en aquest lloc. I jo que no m'ho pensava pas!, la noia del restaurant em tenia vista d'altres cops, suposo que no hi deuen anar moltes dones soles a dinar.
He exercit de tieta amb l'Àlex, feia temps que no el portava així.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada