Hi ha moltes coses que fa dies vull fer, però no trobo el moment. Arribo a casa i tinc altres coses a fer que requereixen la meva atenció. No m'agraden més que altres que faria més de gust. Tinc intenció de fer alguna cosa i no tinc temps d'acabar de preparar-ho. Ho tinc embastat i una part força avançada. Ara tinc una part important de la informació necessària, però cal poder processar-la i posar-m'hi. La setmana vinent, ja m'hi podré posar.
La temporada d'hivern s'acaba aquest pont, això qui el tingui, no sé si tinc pont. Sempre em fa pena quan arriba aquest dia i aquest any encara més. He pujat molt més i clar em fa més pena. Ja he fet aquesta entrada altres anys i sempre és el mateix, ja ho sé. Però de moment, no em cansaré de dir-ho, allà em trobo bé i com a casa. Tothom em malcria i em consent totes les meves rebequeries. Hi ha algú que no ho trobaria a faltar?
Quan s'acaba la temporada d'hivern, comença la de floretes, aquest any, la cosa està rara. Ja veurem com va tot plegat.
Tinc molta roba, d'això també he fet ja alguna entrada. Però ara, no me la puc posar i vaig vestida cada dia amb els dos o tres pantalons que tinc i les dos o tres bruses que tinc. Ja sé que potser és més roba de la que té alguna altra gent, però tinc un armari ple de roba que m'agrada i amb la que em trobo més a gust i no em puc posar.
Hi ha algú amb qui no sé que fer, però és cíclic i ja és com sempre.
1 comentari:
A mi, quan arriba la primavera em venen idèas de canvi. Però no sempre és possible. Les persones estem fetes de carn i també d'esperit. Sóc gran i encara em sento jove; és una contradicció incómoda i em fa "un d'això" dir i fins i tot pensar certes coses. Oi?
Publica un comentari a l'entrada