dimarts, 21 d’agost de 2012

Reflexions vàries II

Fa un temps que tothom m'acaba traient sempre els tres mateixos temes, a saber:

1er.- La meva mare: Aquest, és recurrent com les febres de la malària. I malgrat, tothom, s'exclama i diu que ha de ser molt dur i si necessites res. Qui es menja tots els marrons i encara acaba animant als altres sóc jo. Per que jo trobo de molt mala llet, que em diguin, no pots fer la vida que voldries, paciència (que acabaré perdent un dia) i resignació. Que se la fotin pel cul la resignació, la paciència, i les seves fantàstiques vides felices fins a la vomitera de tan ensucrades que són.

2on.- I...mai no has estat amb ningú? No. Ostres! que bo, sempre t'ha agradat estar sola? I com pot ser que mai no hagis estat amb ningú? I burxem una mica més i em porten a exhibir a la Plaça Catalunya o en algun programa de telecinco. Ai, no has de ser tan exigent! Au, aneu a cagar.  I encara continuem una mica més, i mai, has pensat en tenir fills? I així no estar sola, doncs em compro un gosset si vull companyia, així que tenen fills per no estar sols.

3er.- Has de fer la teva vida. Si, dona, si. Has de canviar, has de buscar, que? bolets?

3 comentaris:

pons007 ha dit...

vigila amb això de comprar-te un gatet per evitar estar sola, que al final acabes amb la casa plena de gats...

Josep Ventura ha dit...

Disculpa que entri d'aquesta manera, de sobte...vaig seguint el teu bloc des de fa temps i, amb el teu permís poso cullarada, ok?

L'únic que et puc dir és:

Cadascú amb la seva vida fa el que vol, el cas és ser feliç...o ets?

Josep

Joana ha dit...

pons:
és un gosset, no em passi com en un capítol de Bones.

Josep Ventura:
Pots posar cullerada sempre que vulguis. En això estic, com tothom, suposo. O sóc, que?