diumenge, 19 d’agost de 2012

Reflexions vàries!

Avui ha estat un bon dia. Al matí una estona, poca, de platgeta, després dinar al Born amb Santa Maria del Mar al davant, a la tarda un cafè amb gel a una terrassa també del Born i després sopar al Centre Moral d'Arenys d'Amunt. Avui, m'he adonat que passant per l'autopista, la primera riera que posen el nom, (tots els rètols de l'autopista són en blau i els de les rieres són marrons), és la d'Argentona. Com si això fos el més important en aquell punt!A mi, que m'importa la riera d'Argentona, Argentona, poblet conegut per que li dona nom a la tan famosa riera, o Orrius. Tots sabem que en aquell punt, el més important no és saber com fer-ho per anar a Granollers sense fer una volta immensa, no, el més important, és saber com sortir per anar al Mataró Parc a comprar i gastar-te els calés, com sortir a Montigalà a Badalona per anar al Ikea o al Decathlon. A partir d'aquí, totes les rieres del Maresme estan retolades, Sant Simó, Llavaneres, Balís, així tots sabem que a la propera sortida hi ha el port Balís i Sant Vicenç de Montalt, i així anar pujant, però...abans de la riera d'Argentona, no hi ha rieres dignes de ser anunciades que són travessades per l'autopista? Com que avui, ho he fet quatre vegades, m'he fixat i no ho he vist.
Dijous, en Joan, em va portar fins les runes de l'església de Sant Sebastià del Sull a la Vall de Saldes, jo ho havia intentat dos cops i no l'havia trobat, així que vaig demanar ajuda a algú de la comarca i la vam trobar, és clar! Però, la reflexió no és sobre com està l'església, en runes i feta una pena, quatre pedres. No, no és això. El vaig recollir a Berga i vam tirar amunt, tot just passat Berga, hi ha els túnels de Berga, de pujada la carretera s'obre en dos carrils, quan per allà pujo amb en Manel, mai s'ha queixat de que corri massa, només diu que jo amb la meva puceta corro més que ell amb el seu cotxe i que no em pot seguir, però ahir en Joan, em va dir: "Juaniiiita, no corris tant! A quant vas?" Em va fer gràcia, que un home, em digués a mi que corria massa i tingués por i tot!

2 comentaris:

Mireia ha dit...

Joana no entenc lo de les rieres.

Joana ha dit...

Mireia:
Tornar a treballar t'enterenyina els sentits. No hi ha res a entendre, el que he vist. Per cert, hi ha una, la de Teià, però està amagat darrere uns arbrets i sempre passo ràpid.