L'any s'acaba i ja està finiquitat. Tothom fa balanç dels dies passats. Avui és l'últim dia i és el dia de l'home dels nassos, sempre m'he resistit a creure el que és veritat i prefereixo la imatge que tenia de quan era petita, d'un home amb molts nassos, igual que prefereixo també continuar creient en els reis i somiar que tot és possible.
Ha estat un any a blanc i negre o en color? Sigui com sigui, ple de matisos, per que el blanc i negre en té tants com el color. Han hagut reflexes i miratges i imatges que es perpetuen en l'infinit com si es tractés d'un joc de miralls.
Sóc molt pel·liculera i sempre trobo algun referent del cinema per fer referència o una olor o una cançó, a les pelis, tot té una cançó, si fins i tot Els amics de les Arts, tenen una cançó sobre això. Cançons que parlen de felicitat i desamors hi ha milers, i en el fons això és el que tots volem, una vida com si fos una peli d'abans o una cançó o tot junt. M'agraden les pelis de la Katherine Hepburn, del Gary Grant, James Stweart i companyia, com Historias de Filadelfia o La Fiera de mi niña, que acaben bé. Així, doncs, pensem com en una peli antiga i que tot acabarà bé.
No faré balanç del meu any, seria avorrir al personal, ja heu anat llegint el blog i més o menys...
Avui, és dia de desitjos i bons propòsits. Però, qualsevol dia pot ser igualment bo. Ja he pensat el meu desig? Si, no, no ho sé. Tanmateix, potser demani la lluna en un cove o potser no, sigui com sigui, temps al temps i ja es veurà. Però que no trigui gaire...
Això si, us desitjo a tots, un Bon Any i que ningú es trobi malament demà per culpa del "còctel de gambes" (ja explicaré la història algun dia)
4 comentaris:
No s'han de perdre les il·lusions. Els reis vindran, el tió ha cagat de debò i, quan hi ha un canvi d'any, desitgem coses pel següent any i, inclús propòsits.
Hem de seguir creient que el canvi d'any és màgic...
Que tots els teus desitjos i propòsits es compleixin aquest 2013.
Abraçada
Josep
És curiós que siguem tant iguals, malgrat la diferència generacional entre tu i jo. Ja saps Joana que no em perdo cap de les teves reflexions, que jo suscriuria quasi al cent per cent. Que tinguis l'encert de trobar tot el que t'il·lusiona, jo, seguiré les teves aventures amb tot el meu interès. No paris. Un petó de vell. Gràcies per ser-hi.
Mai s'han de perdre les I'll.lusions, Josep, malgrat de vegades es pugui fer difícil seguir somiant!!!!
Gràcies a tu Carles, per ser-hi. Tots som iguals i a tots ens neguiteja el mateix.... un petó també per tu.
Publica un comentari a l'entrada