divendres, 18 de gener del 2013

Fotos i comentaris...

No sóc jo de moltes fotos, més que res, per que sempre sóc jo qui les fa. De tant en tant, em diuen, va posa't que no surts mai a cap. O d'altres, no massa sovint, sóc jo qui demana que em facin alguna foto, quan vaig de vacances. Les fotos, dels altres, no les acabo veient mai. I les que em fan amb la meva càmera, doncs... que voleu que us digui, no trobo que el resultat sigui just del tot. No estic dient, que em cregui la més guapa. ni molt menys, normal. Jo m'esforço, en els altres, intento que siguin ells en el resultat, ans el contrari, quan me les fan a mi. Sempre he de sortir amb els ulls clucs o fent alguna ganyota o mal posada o...el que sigui que hi pugui haver.
Però, no era això el que volia explicar. Aquestes dues fotos, me les vaig fer tot just fa un any. Un dia, a casa, avorrida i que havia estat mirant un blog de fotografia i parlava de l'autoretrat, just, deia, que el fotògraf, no surt mai a cap foto. També parlava sobre altres divertimentos, que també vaig experimentar. Tenia temps i vaig decidir, agafar la càmera i posar-me al davant del mirall i anar fent tonteries. Tenia la seva cosa, no podia haver flash, gairebé mai el faig servir, una foto amb flash davant d'un mirall, podia quedar un nyap i tot i ser al matí i un dia esplèndid i amb molta llum, dins de casa, la càmera anava al límit. Aquestes dues fotos, són una petita mostra del que va donar de si aquell matí de fa un any. Jo estava contenta amb els resultats, no tant, per com havia sortit jo, que psa, sinó, per que havia aconseguit algunes fotos amb bons resultats, no es veiés la càmera, sense flash, no mogudes, aquest gra que li dona posar una sensibilitat elevada.
Quan aleshores, les vaig ensenyar, a no gaire gent, no vaig exhibint-me, també va semblar una mica allò del Petit Príncep, ningú no entenia la foto i els comentaris eren, si, està bé, has quedat divertida. I d'aquesta manera, vaig deixar d'ensenyar-les, com el Petit Príncep, va deixar d'ensenyar als adults, els dibuixos de la boa oberta i la boa tancada.
No publico gaire fotos on surti jo, tampoc al facebook. I per que ara les ensenyo aquí? Doncs, per que totes dues són al facebook i per tant visibles gairebé per tothom. La primera és la foto actual del perfil del facebook i per tant d'un munt de coses més i la segona, ho ha estat. Aquesta foto, la vaig posar després de l'estiu i quan la vaig posar, va tenir un munt de comentaris i m'agrada. No descobriré res fora de l'altre món, si dic, que jugo al Apalabrados i que està lligat al facebook i per tant surt la foto i que si la poden veure desconeguts, per que no, tots vosaltres que patiu les meves cosetes? No fa gaire, em van preguntar, si la de la foto, era jo. I mira, que es pot arribar a veure petita, segons el mòbil o tablet amb que es jugui, però totes dues fotos, agraden molt. I no estic parlant dels que a la tercera tirada, et demanen de quedar... que aquests els avio ràpid, sinó de gent, que jugo sovint i que parlem i que no tiren els trastos. Quan la vaig canviar, em va sorprendre molt, el comentari d'un que anàvem parlant d'un munt de coses, però mai havia fet cap comentari de com era i aquell dia em va dir, molt educadament, si m'ho permets, et diré, que estàs molt guapa a la foto. Tinc alguns contrincants, digue'm que uns tres o quatre, que ja són fixes, i que fa mesos que juguem i que també parlem, jo i la meva incontinència verbal!!! i amb el pas dels dies, són tots molt educats i mai no han dit res desagradable, ja dic, quan ho fan i comencen amb aspectes grollers, els engego, doncs, quan ja fa dies tots han acabat fent algun comentari de la foto, sempre en positiu. Suposo, que la curiositat, és inevitable.
I com que els que us passeu per aquí, sou ja, una mica com de la família, doncs, jutgeu, vosaltres mateixos...



4 comentaris:

Carles Casanovas ha dit...

Ara no sé que dir-te, perquè igual m'envies a pastar fang i no vull perdre les amistats. Què puc dir sinó ooooooh....per fi. Però em sembla que no dius tota la veritat, o potser és que vaig fer-me la p.... un lío... No t'en recordes que vas posar-nos la teva imatge en una excursió pel Pirineu?... o no?. Tant se val, ets preciosa. Eppp...que jo sóc com un gos sense dents. Gràcies pel teu somriure.

Joana ha dit...

Carles:
Segur que he posat alguna foto meva, altres vegades, però no tan explícita. gràcies per la floreta

Mireia ha dit...

A mi potser em caldrà si seguim amb aquest ritme. No ens reconeixerem.

Joana ha dit...

Mireia:
Nena, tens raó. Ens creuem sempre. Va, digues el dia, que baixes al meu poble i quedem...i ens veiem en directe