Una passejadeta

Fa dies, molts dies que no feia una entrada. No són falta de ganes o manca d'activitats farigoleres de les meves per explicar. D'aquelles, que molt molt interès no tenen per la immensa majoria de gent, però que per mi sí el tenen, sinó no les faria, les activitats i l'entrada al bloc. No és que hagi deixat de fer excursionetes i fotos,no, no és pas això. Les excursionetes i les fotos continuen existint, de no existir, deixaria de ser jo. La feina s'acumulava i he decidit tirar pel dret i el que no està fet, no està fet i faig la última, potser, ara durant les vacances m'hi posi i les faci.

Aquest dissabte, vam pujar a l'Estany d'Amitges sortint de l'aparcament fins on els senyors del Parc Nacional et deixen arribar en cotxe, passant pel llac de Sant Maurici, L'Estany de Ratera i arribant a Amitges i fent cap al dels Barbs per després tornar a baixar quasi pel mateix camí. Una passejadeta de no res, amb quasi 800 metres de desnivell, en això ningú es posa d'acord, a mi em surten si compto un 750 metres, però mirant webs i guies diuen 800, qui sóc jo per contradir a gent més sabedora que jo una ignorant nata? ningú i que total, fet i fet, no vindrà de 50 metres de desnivell. Deuríem començar a caminar cap als volts de dos d'onze, i vam anar fent els recorreguts dintre dels temps establerts i que diuen que es triga, sense pressa, no vaig anar agobiada en cap moment, com deia el rètol, 1h 15 min fins a Sant Maurici, 1horeta fins a Ratera i 45 min fins a Amitges. Ja sé que dissabte, feia moooolta calor a tot arreu, llevat d'allà dalt, suposo que això va fer que ho poguéssim fer sense patir, hi va haver moments en que feia fresca i tot, i poc va faltar per posar-me l'impermeable. A Ratera, bufava vent i no podies estar a l'ombra i fins i tot havia onades a l'estany. Vam dinar a Amitges, amb l'estany als peus i envoltats de neret florit i gencianes, algú es pensava que m'oblidava de les floretes? nop! Malgrat les dates en les que estem, encara queden força congestes de neu, això ha sortit avui al telenotícies nit i ja m'han aixafat la meva gran notícia, el que no han dit, és que hi ha encara moltes floretes.

Pujant a llocs així, et trobes de tot pel camí, un grup de joves que anaven mal calçats, amb sandàlies, bambes victòria, bambes urbanes marca camper, motxilles d'anar de festa i que et deuen deixar l'esquena fina per que les porten donant cops a la ronyonada, els germans Galaguer dels Oasis amb els pares adoptius i una germana petita, els que van aparcar al costat nostre i que quan nosaltres vam arribar al refugi a fer la cerveseta ja anaven pel segon plat del dinar. Els que es posen les mans al cap per que el preu d'un refresc o una cervesa al refugi, és de tres euros, com no tenen competència... collons, el plaer de fer una cervesa a més de 2000 metres i amb l'esforç que costa arribar-hi, no té preu. Aquell nen d'uns cinc anys que sembla que fa figa just quan comença la pujada més forta i després arriba rient a dalt. L'aspirant a Kilian Jornet i que t'avança corrent tot just passat l'últim dels de Ratera i que en la pujada on es fa quasi tot el desnivell ja torna a baixar corrent, o potser és que quan va arribar al cotxe es va adonar que no portava les claus i va tornar a buscar-les i no li quedava més remei que pujar i baixar corrent per que feia tard a la feina o a la seva boda.

La baixada, com totes les baixades va ser plàcida, passant per la cascada de Ratera i fent un glop d'aigua gèlida a la font de Sant Maurici, un pipí al WC que hi ha allà, molt orgànic i que va amb un pedal i que el de fora sent com el bombes, no es plan d'anar fent pipí per qualsevol lloc amb la quantitat de gent que hi ha per allà i et poden veure el culet. Quan ja quasi arribàvem a l'aparcament, el meu genoll o per ser més exacte, el meu lligament lateral intern esquerra ens va donar un ensurt i es va regirar, just per que apareguessin tots els fantasmes, però uns moments de repòs i intentar posar la cama recta, ho va solucionar, ha quedat una mica tocat altre cop i l'endemà no vam poder fer una excursioneta i ens vam dedicar a fer turisme cultural, aquesta serà una altra entrada ara que hi penso, bé s'ho val.

Arribar al cotxe i treure's les botes i els mitjons i la genollera, és la millor recompensa després de beure aigua fresqueta. Això no vol dir que en arribar a Espot, no paréssim a prendre alguna cosa fresqueta, una cerveseta, unes patatetes fregides i un gelat. 

I...potser si que van passar més coses! o no! però deixaré l'interrogant obert.

Ah! i no oblideu veure els programes de vidents que fan en aquests canals, poden ser molt divertits si hom té ganes de riure i no vols sortir al cine a veure una comèdia. I de ben segur que em deixo alguna cosa que vaig veure i ara no recordo, si trobo que és prou interessant ja faré un annexe!

                                                            Sant Maurici

                                                                    Ratera

                                                            Amitges

                                                             Dels Barbs

                                                     Cascada de Ratera