dimarts, 24 de desembre de 2013

Vinicio Capossela i Van Morrisson

Sí, no tenen res a veure els dos, però ja va sent un hàbit això de fer entrades dels concerts per parells o trios. El dia 11 de desembre, va haver el concert del Vinicio Capossela, a l'Apolo. Era un dimecres i en principi no havíem d'anar agobiats, jo havia d'acabar prou bé de la feina, i el meu festejador tampoc no havia de tenir res que ens fes anar malament, però ja dic, en principi, per que després a l'últim moment, vam acabar tenint imprevistos i jo vaig acabar fent l'informe pel jefe en un bar fent un cafè, mentre l'esperava, no sense haver anat de compres nadalenques en l'espera. Un cop ens vam trobar, més tard del que pensàvem, havíem de menjar alguna cosa, el Capossela actuava a les nou, vam anar a menjar alguna cosa i per no repetir els xipirons que no els en queden mai, al bar que hi ha al costat del Barts al Paral·lel i que ja hem sopat força sovint en els últims dies, vam anar a una pizzeria de Gràcia, on el Pere, ja sap el que prenem, i que una servidora ja fa 24 anys que n'és clienta i així quedava com molt ambientat, un italià i sopar italià. Que puc dir d'aquest home? Poca cosa, o molta però es fa difícil. És tot un espectacle i molt divertit i no hi ha res millor que veure els vídeos. Per si el coneixeu, vindria ser una mica com anar de festa major amb La Salseta del Poblenou, fins i tot canta el com sona?, que sona? A la banda, havia un grec, amb un posat tot seriós, la qual cosa, contrasta amb el posat del Capossela. En fí, molt divertit i recomenamble.

El dia 21 de desembre, va tocar el torn al Van Morrisson, aquest cop, va ser al Liceu, tot un gran escenari i amb una sonoritat brutal, només faltaria, amb el que va costar que el tornessin a fer! Si quasi sonava millor que en els discos! L'entrada era de visibilitat bona, però sempre i quan et passessis tot el concert abocada a la barana, tampoc no importa. Era d'horeta, a les vuit, vaig haver de còrrer per poder arribar de Masella, era dissabte i ja és sabut per tothom a que dedico el temps lliure els dissabtes! Ah! de qui penseu que parla el Perales a la cançó aquella de Y como es él? a que dedica el tiempo libre?, jo sempre havia pensat que parlava de l'amant de la seva dona, no li trobava cap sentit, tanmateix, si et posen banyes, que més té quines aficions tingui!, però es veu que parla de la filla i el mossega de la filla. Sí, ja sé, que estic fent la crònica del concert del Van Morrisson, com dic, horari europeu. El públic, ja amb una edat, com el senyor que cantava. Molt puntual, primer va cantar la seva filla unes tres o quatre cançons, i després va sortir ell. La filla, li fa els cors i de gogó, la resta de la banda, són múltiples, el dels teclats, que tenia un orgue i un piano, també tocava una mena de trompeta, el del contrabaix, tocava també la guitarra elèctrica, el Morrisson, el saxo i l'armònica. I després de estar quasi dues hores amb les seves cançons de sempre i només tres de l'últim, quan li va venir de gust, va marxar igual com havia entrat, deixant a la banda sola i que acabés el concert. Molt xulo i espectacular tot plegat! El que no m'agrada, és que el Liceu sigui una imitació del que es va crremar, però ja és un altre tema.

Ah! Si una cosa tenen en comú els dos, és que porten barret i es tapen una coronilla sense cabells! 

Al Liceu, segons deien, a petició del Sr. Van Morrisson, no deixaven fer fotos ni gravar, així que no vaig poder treure la meva joguina, que es veu molt!