Si a mi aquestes coses de les obres, em fan molta mandra!

I és que a mi aquestes coses, de les obres i reformes, em fan molta mandra i ho sabia, però arriba un moment, que s'ha de fer i haver de triar les rajoles de la paret i del terra i com ha de ser el moble i tots els accessoris i la mampara. Que per tot això, cal tenir un màster i a més no sé el per què, sempre són temes, que tot i que segur que el mot en català i en castellà correcte existeix, es fa una barreja i acaba formant-se aquell vocable ja tan nostrat com és "enracholar". Poca broma, jo era ja ben gran, quan vaig saber que era alicatar i també, que eren els azulejos, jo sempre havia sentit als paletes i a la gent que feia obres a casa seva, dir que enracholaban, amb que? està clar, amb racholas. A casa meva, obres, poques, sempre hem sigut de conservar molt bé tot el mobiliari i això deu ser genètic, la mandra a fer obres i reformes a casa. L'últim cop que s'havia fet una obra, va ser fa més de vint i cinc anys i va ser la cuina i el paleta que ho va fer, no enrachola, enrajola i talla rajoles, és català, les seves manies també tenia l'home, com tothom.

Doncs, el passat 14 de juliol d'enguany, va començar la reforma del lavabo de casa, o reformava el lavabo o demanava una hipoteca per pagar la factura de l'aigua i a més m'havia d'apuntar a fer un curset de com tirar de la cadena del vàter, per que el problema del lavabo, a part d'antic, fet fa uns 40 anys, era que la cisterna del vàter, perdia i ja tipa de trucar el lampista per solucionar el tema, per que l'home em deia que no tiràvem bé de la cadena. coi! sóc llicenciada, tinc estudis! i ara no sabré tirar de la cadena! Vaig buscar a internet, on sinó? on es feien cursets intensius de tirar de la cadena, però no ho vaig trobar, el senyor google, deia si potser volia cercar una altra cosa, clar, no s'ho creu ni el google que algú pugui buscar un curset per tirar de la cadena del vàter, tot i que a Cordoba TV, fan un programa de com rentar-se bé les mans, però no de tirar de la cadena del vàter. Hom, em podria dir, que fóra més fàcil canviar la cisterna, no, error. El lavabo de casa és moooooolt però que molt petit, el camarot dels germans Marx és un palau al seu costat. Tres persones dins, és com anar al metro en hora punta, no pots posar el peu sense trepitjar algú! La cisterna antiga, era de les que anaven penjades a dalt de la paret i com que el vàter estava posat on el van posar, si volia canviar el vàter amb una cisterna baixa, hauria quedat al mig entre la banyera i la pica i sense poder ni rentar-se les mans, això doncs, a grans mals, grans solucions, CALIA REFORMAR ÍNTEGRAMENT EL LAVABO, treure-ho tot i fer-lo nou. 

Vaig fer un cop de cap, molt fort, i vaig anar a demanar pressupostos per fer el lavabo, quins preus! Que és un lavabo miniatura, si el de la Barbie és més gran! És com si fos pels pin i pon, si amb una capsa de rajoles en tindrà prou i encara en sobraran per fer-ne un altre. Finalment, vaig trobar un pressupost que s'ajustava al que em podia gastar, la de la botiga del costat de casa, que ja el seu pare va fer la cuina. Vaig decidir, que el millor era que ho demanés tot a una empresa que fa reformes i que ells ho coordinen tot i no haver d'anar jo buscant paleta, lampista, la botiga de rajoles i després els accessoris, o seria la Sagrada Família. Vam quedar que començarien a mitjans de juliol, perfecte, així podré recollir després els dos primers dies de vacances i fer-ho tot d'una tirada i com que no marxo fins més tard i el meu festejador no té vacances encara, tinc temps per recollir, endreçar i fins i tot llençar coses, vaig pensar amb els matins de la primera setmana, ho tindré tot ja com si res hagués passat i el lavabo nou. Il·lusa!!!!!! La noia de la botiga, em va donar les indicacions pertinents, el millor és que treguis tots els quadres que tens penjats a les parets per que quan passin amb les coses, tot i que vagin amb compte, no et tirin cap a terra i el millor és recollir totes les coses que es tenen al damunt dels mobles per fer bonic, per que amb la pols es posarà tot fet un nyap, també convindria que tapis els mobles amb plàstic o roba, au! a desmuntar tot el pis, i que ho posis en una habitació tancada, per estalviar que s'embruti més del necessari. Cal que els deixis un lloc per que puguin tenir les coses. És probable que a la paret et puguin fer algun forat, però no pateixis, ja ho taparan. No tindràs dutxa durant alguns dies, bé, ja aniré a pidolar a algú que em deixi dutxar a casa seva, vaig pensar. El que no sabia, era que el paleta no ho fa tot i cal tota una cohort de gent, que han anat passant per casa meva, cada un quan tocava. 

El primer dia, a primera hora, va arribar el Manolo, el paleta, amb el seu ajudant, no en sé el nom, per que li deia niño, i també de vegades cariño. Van arribar abans del que m'havien dit i encara no m'havia dutxat per últim cop a la banyera antiga, el que no sabia, era que caldrien quinze dies per poder tornar-me a dutxar a casa meva. Portaven com per fer una bastida, jo vaig pensar que no sé on ho posarien i si és que no els havien dit les mides del lavabo. Van començar a entrar coses i a deixar-ho per tot arreu, els vaig dir quina habitació, era la que els havia destinat, amb els prestatges i tot tapat, la del costat del lavabo, la del davant, que és la més gran, era la que havia destinat a entaforar totes les coses i tancar-la. El Manolo, molt així, ell, em va dir, que era molt petit aquell lavabo i que si sabia que la cisterna perdia molt, per això reformo el lavabo!  Mentre acabava d'arreglar-me per anar a treballar, van començar a desmantellar el lavabo, treure el mirall, la finestra antiga i començar a picar i aquí van començar les queixes del Manolo, es queixava de tot! del que havia fet la cuina i del que havia fet el lavabo i del que havia construït la casa fa més de cinquanta anys! Per que a la que va treure la finestra del lavabo, les rajoles del voltant pel cantó de la cuina, van començar a caure, ah!!!! horror, que vull el lavabo només. Quan va començar a treure rajoles del lavabo, es queixava que com estava allò, i em renyava a mi! li vaig dir, jo que sé! d'això no entenc i si no està arrebossada la paret, és per que quan es va fer la casa no es deuria portar això d'arrebossar les parets! Casa meva no li agradava gens! No tinc cap balcó ni galeria! Como vamos a cortar las racholas!

Vaig marxar a treballar, quan vaig tornar a la tarda, un moment, em va sortir tot emprenyat, el Manolo, esto es una mierda, jo flipava en colors! m'estava dient, a mi, la paganini, que casa meva era una merda, que tot estava mal fet i a mi que la visió que tenia de casa meva em feia agafar una depressió, per si ja no és prou veure-ho despullat, a sobre, a part de les rajoles que havien caigut del voltant de la finestra, també havia un forat a la paret de la cuina que comparteix amb la dutxa, no havia rajoles ni forat, mama por!, a l'altra paret, que comparteix amb l'habitació, semblava un col·lador i tot el pis, semblava que hagués hagut un bombardeig dels aliats sobre Berlín durant la segona guerra mundial. Vaig fer l'informe al meu cap com vaig poder i vaig marxar a passar la tarda fora, quan vaig tornar em vaig trobar amb el panorama de les fotos.

Vaig dormir a casa aquella nit i ja no vaig tornar a dormir-hi fins dues setmanes després, quan ja va estar tot enllestit, menys la mampara, que l'han posat aquesta tarda.
El Manolo va estar una setmana per arrebossar i enrajolar i tapar els forats que havien sorgit per art d'encanteri, la cosa anava agafant forma, però el pis en general, s'anava deformant, cada vegada, estava més degradat i no podia ni escombrar una mica per poder treure una mica de pols, tenia el pis ocupat i només em quedava l'estudi on quedava confinada el parell d'hores que passava a casa, però amb tot de coses amuntegades i ells cada cop agafant més terreny, per sort, sabia que era temporal, algun dia marxarien i amb ells, totes les màquines i la runa que acumulaven al mig del menjador, no podia ni seure al sofà, i si hagués pogut, m'hauria quedat galdosa de pols. Quan, després d'una setmana, el Manolo i el niño, van haver acabat i van marxar, estava tot enrajolat i la finestra del lavabo nova posada, però no hi havia res més!

La segona setmana, li va tocar el torn al lampista, al del sostre i al fuster i no sé pas quanta gent més ha passat per casa meva, ja ho va posar tot, menys la mampara i la porta del lavabo, coi! que resulta que van treure les tapetes de dins i les van trencar i llençar i la porta s'havia engreixat mentre havia fet un altre forat a l'altra paret per posar els interruptors de la llum. Ara ja veia la llum, ja no tenia runa en mig del menjador, havia aixetes i el vàter i el lavabo i fins i tot els accessoris. La noia, havia vingut a netejar la cuina, per començar per alguna banda i per que és la que jo més odio i per que la resta, la vull fer jo, tornar a col·locar les coses al seu lloc i així poder llençar coses i fer lloc per comprar més llibres.

Passades dues setmanes, ja vaig poder tornar a casa per poder dormir-hi i començar a intentar posar les coses a lloc, vaig poder treure la roba que tapava els mobles i que se suposa no deixa passar la pols, sort! per que si l'arriba a deixar passar, necessito un camió per la pols! Vaig netejar el menjador i la sala, fer rentadores, que després de tres setmanes, ja s'acumulava, no és que tingués mancança de roba, això mai! tinc prou roba per poder passar més dies encara sense necessitat de repetir modelet.

La noia de la botiga, em va trucar per dir-me que dimarts vindrien a posar la mampara, però finalment, divendres al matí em va dir que seria dilluns a la tarda, ah! au, corre a pintar el sostre del lavabo abans el divendres a la tarda, això ja m'ho havien dit, que el sostre no el pinten i divendres, que era el primer dia de vacances, vaig haver d'anar al leroy merlin a comprar la pintura, un altre! si li demano al noi que hi ha allà consell, és per que jo no sé si la pintura aquella cal una o dues capes, depen! doncs si jo els dic això als clients, anem bé! 

I finalment, avui han posat la mampara, que en principi, estava pressupostada la de dues fulles, però el forat que queda per passar és de 37cm, jo no hi passo per un forat tan petit! I així queda el lavabo, amb una mampara de vidre i sense perfileria, una altra paraula de l'argot i així donar més sensació d'amplitud i una pintura del sostre, que dona el doble de llum, quan obro els llums del lavabo, m'enlluerno i he de còrrer a posar-me les ulleres de sol!

I si heu arribat fins aquí, deureu pensar que ja ho tinc tot llest, doncs, no! error! Ara encara em queda pintar tot allò que el Manolo amb la seva perícia ha sabut i ha tingut a bé de desmanegar-me, el repartidor que hi ha al davant del lavabo, la porta del lavabo, l'habitació del costat i és clar, netejar-ho tot, per que surt pols de tot arreu! 

Si jo només volia arreglar el lavabo i no haver de pintar cap habitació!

Si ja ho dic, jo, que aquestes coses em fan molta mandra!