Adeu al meu estimat objectiu 18-55mm de la meva Canon 400D

La setmana passada, quan va haver la tempesta, no podia dormir i em vaig llevar a fer fotos a la tempesta, així al menys el temps serviria per alguna cosa a part de donar voltes al llit sense poder dormir. Vaig fer unes quantes fotos, un eufemisme, per dir que en vaig fer moltes, com és de suposar en mi. Vaig muntar el trípode, el disparador per control remot, tots els gadgets que tinc o quasi tots. Una tormentassa com feia molt que no havia, quarts d'una i jo amb la finestra de l'habitació oberta, descalça, en pijama, a fosques, fent fotos. Cap problema, tampoc és el primer cop que ho faig, ni serà l'últim.

Ja acabava la sessió de fotos, sense haver aconseguit el meu objectiu principal, que era caçar un llamp, no era el millor dia de tempesta, havia massa núvols i contaminació de tot tipus per poder caçar llamps, però una que és tossuda de mena i no es rendeix en això de fer fotos des de la finestra de casa. Feia les últimes fotos, quan de cop i volta, em va aparèixer un missatge a la pantalla de la càmera, error i en vermell, això no pot ser bo de cap manera. Vaig apagar la càmera i vaig anar a dormir, demà amb la llum del dia, ja hi pensaré, semblo aquella d'Allò que el vent s'endugué.

L'endemà, un cop havent esmorzat i havent enllestit tota la feina de casa, que tampoc en tinc tanta, vaig agafar la càmera i em vaig posar a veure que passava, vaig començar a disparar sense mirar massa que feia, només per disparar i veure que passava i va tornar a passar, Error, això no m'agrada. Obedient com sóc, vaig fer el que diu el text de sota, com es pot veure a la foto. Per què vaig fer la foto? per si calia anar al mecànic de càmeres i passa com quan el cotxe falla i fa sorollets que no passen quan arribes al mecànic.

Provava i provava i sempre passava el mateix, potser havia un moment en que no passava, però després d'unes quantes fotos, tornava a passar, el maleit missatge. Les mans em suaven, tenia un nus a la boca de l'estómac i a la gola, i no podia pensar amb claredat. Vaig enviar un whats al meu festejador: La càmera no funciona, dona un error. Estic desesperada!!! La resposta va ser: OIstres! Has posat al google aquest error?. Ho vaig fer i no sé si encara em va desesperar més, que aquest error 99, pot ser qualsevol cosa, no ajudava gaire a mantenir la calma, però vaig trobar un article on explicava això, que podia ser qualsevol cosa, però que la càmera, no sabia que era, només sabia el mateix que jo, que no funcionava. Vaig fer tots els consells que deia l'article, vaig canviar la bateria, vaig canviar la targeta de memòria, no intenteu canviar la targeta de memòria mai a una persona que té per amic aquell metge alemany que t'amaga les coses, no funciona, vaig netejar la càmera amb tota la cura del món, deia que podia ser per alguna mica de pols o humitat ( l'últim que havia fet eren fotos durant la tempesta), vaig disparar sense targeta i sense objectiu, vaig canviar l'objectiu. Vaig reinstal·lar el firmware de la càmera. Fet totes les comprovacions, tot un matí, en posar l'objectiu 18-55, tornava a passar, tot indicava que era l'objectiu, però no sempre passava, podia estar disparant estona sense que passés, però vaig detectar que en moure l'anell del zoom, donava l'error. Segons l'article que havia llegit, podia ser l'objectiu o la càmera qui tingués el problema.

Una de les últimes fotos que vaig fer desconeixedora del problema.

Vaig decidir que a la tarda, baixaria al centre a alguna botiga d'aquestes de gent saberuda i coneixedora de totes les coses de les càmeres, es diuen professionals de la fotografia. Vaig posar la càmera en la bossa de transport i a la tarda, vam anar al centre a passar la tarda. Estava nerviosa, no, la meva càmera no es pot espatllar!!!! El noi del taller de la botiga on vaig anar, en quant va veure la càmera i després de les meves indicacions, ho va tenir claríssim. És l'objectiu, és un petit cable que va dins, que s'ha trencat. No val la pena arreglar-lo, són objectius molt senzills, que surten amb la càmera com a kit d'inici per poder començar. És millor canviar-lo, si vols pots trobar de segona mà i tot (però si és tan senzill, com comprar un de segona mà). Quan li vaig dir que la càmera l'havia comprat al 2008 i que era el que anava d'origen, em va dir que em podia sentir la dona més afortunada del món que m'hagués durant tant l'objectiu.

Així doncs, va començar la recerca d'un nou objectiu, que com s'acosta el meu aniversari, el meu festejador, em va dir que seria el regal del meu aniversari. Els consells dels professionals, si cal comprar un de nou, millor substituir-lo per un 17-200, que és més que aquest, tot i que jo els deia que ja tinc un tele de 70-300. D'aquesta manera, vaig decidir que em decantava pel 17-200 de Tamron, sense estabilitzador (decisió presa amb tota consciència). Ara espero la trucada de la botiga dient que ja el tenen, no els n'hi quedaven, o és que hi ha poca gent que el vol sense estabilitzador.

Només puc dir, que enyoraré molt el meu objectiu 18-55mm, era lleuger i l'he portat a tot arreu amb mi i estic molt contenta de les fotos que ha fet, algunes de les quals he compartit al blog. Tot i que no descarto, en un futur on la meva economia es refaci, tornar-lo a tenir. Dieu-me sentimental!!!!