EL LABERINTO DE LOS ESPÍRITUS. CARLOS RUIZ ZAFÓN

De gairebé tothom són conegudes les històries que formen part de la saga aquesta del Cementerio de los libros olvidados.

Però amb aquesta última entrega, que voleu que us digui? Amb la meitat de llargada del llibre, probablement hauria estat millor, i ho dic en cindicional i no ho afirmo simplement, per què tampoc n'estic del tot segura, un cop llegida aquesta última entrega, fins i tot dubto que qualsevol altre després de La Sombra del viento, fos necessari haver-se escrit. No diria que no m'ha agradat, però tampoc que és fantàstic, Desconec si tota aquesta saga, estava pensada desde un inici quan es va escriure la primera novel·la, però a mi em sembla que no i així també m'ho transmet el llibre. Es fa llarg, de vegades sembla que hagi dues persones escrivint l'obra. És molt pressuposar que els lectors recorden fil per randa tot el que ha passat en els altres llibres, una pel·lícula, hom la pot tornar a veure, és factible, però una novel·la de les dimensions d'aquestes, no, i ja fa uns anyets per poder recordar. Caldria fer-se un diagrama de personatges i a mi em perdonarà el senyor Ruiz Zafon, però per a mi, llegir el seu llibre, és un divertimento i un entreteniment i no vull que em doni més feina i haver de fer un diagrama. Ell deu tenir molt clar, com van aquesta gent del llibre, però és molt creure que jo em recordi de tots els personatges de la novel·la que es va publicar al 2001!

No dic que estigui malament, però li sobren pàgines. De vegades, he pensat, que el meu excap, tenia raó quan deia que era pseudoliteratura. A voltes, semblava que volia imitar al gran Eduardo Mendoza, però només això que volia imitar, d'altres quan és ell i no vol semblar a ningú, m'agrada més, d'altres, deixa molt palès que ha escrit molta literatura juvenil.

Sé que és molt fàcil criticar, però això han fet sempre els crítics de tot, jo no escric perque no  en sé, ni tinc cap mena de traça en escriure, però sí que sé quan una cosa m'agrada o no i soc lliure de poder expressar els meus gustos. Sovint, la gent no sap cantar, tocar un instrument, escriure, jugar a futbol, però sí que saben qui ho fa bé i qui ho fa malament.
Suposo que ja no és novetat i que tot ja deu estar escrit, però ara l'he llegit i volia expressar la meva opinió