dimarts, 7 d’agost de 2018

Quan a l'agost, Barcelona era dels barcelonins

Sembla que reprengui un tema del que havia parlat, però no. Tampoc és massa llunyà, però no és el mateix.

Fins fa uns anys, tampoc no masses, a l'agost, si no marxaves de Barcelona, era un goig passejar-s'hi. podies anar allà on vulguessis, que no havia cap problema, havia lloc a les terrasses dels bars, les botigues eren un plaer, les que havia obertes, per que feien vacances. El cine, aquest és un altre tema, que ara mai hi ha gent. Quedava poca gent a la ciutat. I quan eren les festes del barri de Gràcia, encara s'hi podia anar.

En que ens hem, transformat?. Ja ho dic jo, en una gran merda, la meva ciutat, ja no és la meva ciutat, ni estiu ni hivern, amb l'afegit que ara a l'estiu, no em puc anar a passejar tranquil·lament per on sigui. No és que a l'hivern sigui una joia, però està una mica millor. Tot just fa un any de l'atemptat a Les Rambles, no va haver víctimes d'aquí, clar que no! Els barcelonins, poc hi voltem per allà, i a l'estiu menys.
Si parlem de les festes de Gràcia, no he estat mai massa devota d'aquestes festes, i ara, encara menys, una gentada, que agobia, durant el dia, van a veure els carrers, durant la nit, de festa, però cada cop més... no sé com dir-ho.

Recordo, els carrers buits de Barcelona, plaça Universitat amb poc trànsit, el metro també desengelat. Lloc al carrer per aparcar, a tot Barcelona, ara ja ni al meu barri, que també tenim un hotel!