dilluns, 16 de novembre del 2009

SÓC OBEDIENT!

Com que és en format jpg, si cliqueu al damunt, la foto s'obrirà i es podrà llegir bé, sense necessitat de recordar-se de ma mare. He de fer una correcció ortogràfica, anhel·lada i no pas anhelada. Vist així, potser em caldria una plantilla per poder escriure ben dret.

Aquí teniu una foto d'una vaca.


12 comentaris:

Mireia ha dit...

hehehe, això no és una vaca sinó el cul d'una vaca. El conill apunt per la cassola no cal que ens l'ensenyis, please.

alba ha dit...

estic d'acord amb la mireia, el conill no fa falta. molt obedient trobo, a mi encara m'han de posar falta

Joana ha dit...

Mireia:
Diguem que és una vaca de cul, el que em va costar, que la senyora vaca mogués la cua.
No vaig poder fer foto de la senyora amb el conill, anava en el cotxe, la senyora portava el conill agafat per les potes del darrera i per les orelles, no es veia res, maniàtica, potser encara era viu, però em va recordar quan de petita anava a casa d'un cosí del meu pare i agafaven els conills de la gàbia.

Alba:
Si no et renya la Mireia, ho faré jo, que si que renyo.

Yvonne ha dit...

Juani tu creus q ens has de posar el forat del cul d'una vaca...mare meva estem fatal!!!però la foto és bona nena!

Striper ha dit...

Una mica enrevesada la lletra pero llegible, la vaca Bruna.

Joana ha dit...

Yvonne:
És el forat del cul i unes mamelles també. Que li passa a la teva mare, que està fatal? jajaja.

Striper:
I aquesta és la lletra de mudar, que la d'estar per casa ja et pots imaginar.

Jordi Casanovas ha dit...

des de casa ja es veu Pirineu blanc o sigui que suposo que aviat podràs esquiar.

Núria ha dit...

Apa, Joana, a 10 km de casa meva! Bescaran és dels pobles que més m'agraden i a Estamariu hi tinc bons amics. Si hi tornes no marxis sense uns bons embotits d'Estamariu i un trinxat.
Segur que d'aquesta vaca se'n treu carn de la bona, l'IGP vedella dels Pirineus, la bruneta.

Núria ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Joana ha dit...

Jordi:
Suposo que aquest cap de setmana encara que no sigui en les millors condicions, amb la colla inaugurarem la temporada, una excusa com qualsevol altre per sortir.

Núria:
Em vaig recordar de tu quan vaig passar per La Seu.
Em van agradar molt tots dos pobles. A Bescaran, vaig pensar que hi podria dinar, però tot i que havia un rètol que indicava una casa de menjars casolans, era com un laberint i vaig desistir de trobar. Quan hi torni, perque segur que hi tornaré, ja buscaré els embotits d'Estamariu, el trinxat, ja sé que tothom s'em tirarà al damunt, no m'agrada, la col no m'agrada, en general la verdura aixafada no m'agrada. També em trobar amb un petit ramat d'ovelles, però feia anys que no em passava.

Antonio ha dit...

Genial... me gusta tu letra... y es que mía es horrible ..


Besos

Antonio

Anònim ha dit...

Hvala za intiresny Blog