He de fer una correcció ortogràfica, anhel·lada i no pas anhelada. Vist així, potser em caldria una plantilla per poder escriure ben dret.Aquí teniu una foto d'una vaca.
dilluns, 16 de novembre del 2009
SÓC OBEDIENT!
Com que és en format jpg, si cliqueu al damunt, la foto s'obrirà i es podrà llegir bé, sense necessitat de recordar-se de ma mare.
He de fer una correcció ortogràfica, anhel·lada i no pas anhelada. Vist així, potser em caldria una plantilla per poder escriure ben dret.
Aquí teniu una foto d'una vaca.
He de fer una correcció ortogràfica, anhel·lada i no pas anhelada. Vist així, potser em caldria una plantilla per poder escriure ben dret.Aquí teniu una foto d'una vaca.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
12 comentaris:
hehehe, això no és una vaca sinó el cul d'una vaca. El conill apunt per la cassola no cal que ens l'ensenyis, please.
estic d'acord amb la mireia, el conill no fa falta. molt obedient trobo, a mi encara m'han de posar falta
Mireia:
Diguem que és una vaca de cul, el que em va costar, que la senyora vaca mogués la cua.
No vaig poder fer foto de la senyora amb el conill, anava en el cotxe, la senyora portava el conill agafat per les potes del darrera i per les orelles, no es veia res, maniàtica, potser encara era viu, però em va recordar quan de petita anava a casa d'un cosí del meu pare i agafaven els conills de la gàbia.
Alba:
Si no et renya la Mireia, ho faré jo, que si que renyo.
Juani tu creus q ens has de posar el forat del cul d'una vaca...mare meva estem fatal!!!però la foto és bona nena!
Una mica enrevesada la lletra pero llegible, la vaca Bruna.
Yvonne:
És el forat del cul i unes mamelles també. Que li passa a la teva mare, que està fatal? jajaja.
Striper:
I aquesta és la lletra de mudar, que la d'estar per casa ja et pots imaginar.
des de casa ja es veu Pirineu blanc o sigui que suposo que aviat podràs esquiar.
Apa, Joana, a 10 km de casa meva! Bescaran és dels pobles que més m'agraden i a Estamariu hi tinc bons amics. Si hi tornes no marxis sense uns bons embotits d'Estamariu i un trinxat.
Segur que d'aquesta vaca se'n treu carn de la bona, l'IGP vedella dels Pirineus, la bruneta.
Jordi:
Suposo que aquest cap de setmana encara que no sigui en les millors condicions, amb la colla inaugurarem la temporada, una excusa com qualsevol altre per sortir.
Núria:
Em vaig recordar de tu quan vaig passar per La Seu.
Em van agradar molt tots dos pobles. A Bescaran, vaig pensar que hi podria dinar, però tot i que havia un rètol que indicava una casa de menjars casolans, era com un laberint i vaig desistir de trobar. Quan hi torni, perque segur que hi tornaré, ja buscaré els embotits d'Estamariu, el trinxat, ja sé que tothom s'em tirarà al damunt, no m'agrada, la col no m'agrada, en general la verdura aixafada no m'agrada. També em trobar amb un petit ramat d'ovelles, però feia anys que no em passava.
Genial... me gusta tu letra... y es que mía es horrible ..
Besos
Antonio
Hvala za intiresny Blog
Publica un comentari a l'entrada