Uns quants dies abans de començar les vacances, em vaig acabar el llibre L’Illa de l’última veritat de la Flàvia Company. El vaig comprar per Sant Jordi i com que ja sabeu que compro més llibres que no pas la velocitat a la que llegeixo, doncs fins ara no li havia tocat. M’ha agradat molt. És de lectura amena i fàcil, la qual cosa no vol dir que sigui d’aventuretes i sense cap fons, que també en llegeixo d’això.
En faré cinc cèntims, és un home, un reconegut metge i professor d’universitat, que la seva passió és la vela. En un creuer amb el seu vaixell, pateix un assalt pirata i naufraga en una illa. Incomprensiblement, sobreviu a l’atac. Tothom el dona per mort durant anys, fins que torna. Però torna canviat i no vol parlar del seu naufragi i l’estada a l’illa. Només explica la seva estada a l’illa a la seva companya, a qui ha conegut després del naufragi, i just abans de morir. El final és sorprenent i tampoc no sé si el vaig acabar d’entendre.
Em quedo amb una reflexió que fa el protagonista i que si més no, a mi m’ha fet pensar molt:
“No sé per què, la gent capaç d’enamorar-se em desperta confiança. És el contrari que em passa amb la gent que no és capaç d’emborratxar-se. Penso que és perquè tenen por que se’ls escapi algun secret inconfessable”
No, per què jo no sigui capaç d’emborratxar-me, que ho sóc, Que no sóc alcohòlica, vale?. Deixant de banda aquella gent a qui incomprensiblement no li agrada el vi i aquestes coses. Aquells a qui els agrada, però sempre són tan mesurats en tot i no han pillat mai ni el puntet, no sé, em fa també a mi desconfiar.
Paga la pena llegir-lo.
3 comentaris:
gràcies per no afegit-me al grup dels dels secrets inconfessables.
Mireia:
Nena!!!Tu no veus res de res, només aigua. Mai que ningú et vulgui emborratxar, només caldrà que oloris el got o l'ampolla i ja estaràs bolinga! jajaja.
He vist llibres -i donat que són la meva passió...- i he entrat. Aquest llibre que comentes el vaig llegir, però no em va agradar -em sembla que també es pot dir-. Té algun punt interessant de la conducta humana..., però no em va convèncer.
Salut des del far.
onatge
Publica un comentari a l'entrada