dimecres, 7 de setembre de 2011

PACIÈNCIA

Ja fa dies que a  l'entrada aquesta ensenyava el test que m'havia passat l'infermera de la meva mare. El vaig fer, resultat 71, sobrecàrrega intensa. No m'han dit res, jo suposava que em cridarien per anar en algun grup d'aquests d'ajuda mútua, que no sé si serveixen de gaire. Em fa la sensació que deuen ser com aquests programes de tele, on la gent va explicar les seves misèries i que la gent mira per tal de constatar que hi ha algú en pitjor situació. 
Qui sap, si d'aqui un temps faig una entrada dient que estic de baixa per depressió o el metge em fa agafar la baixa per estrés. No si us plau,  perque seria pitjor el remei que la malaltia, però ara per ara encara no és així, em sembla que sóc una mica animal!

Em sembla que si una cosa tinc, és paciència, de sempre he estat pacient, sobretot amb la gent. Però últimament, estic sentint molt totes les combinacions possibles amb la paraula PACIÈNCIA, uns exemples:
-Tingues paciència.
-Has de tenir paciència
-Quina paciència has de tenir!
-Ja tens paciència, ja!
-Paciència
Totes acompanyades amb to condescendent i amb cares de resignació. Quina resignació té el que m'ho diu? Ja ho dic jo mateixa, CAP. I aquesta paciència que tant em diuen?, CAP tampoc. Anar de visita no et fa un expert i ningú no es pot posar en el lloc d'un altre. No és la mateixa situació que sigui el marit o la dona o que sigui un dels progenitors i depen molt de la situació personal. Que és injust? Si, per tots i no vull que ningú em tingui pena, però tampoc que ningú es pensi que sóc una insensible. Dona la sensació que si no se t'escapa una llagrimeta davant de la gent no tens sentiments i no ets humà. El que si tinc clar i molt, és que el proper que em torni a dir una combinació amb la paraula paciència, no seré pacient i l'engegaré a la merda. És com quan dubten que sigui catalana pel meu aspecte i puc ser de qualsevol part del món, segur que ets d'aquí? S'ha acabat ser pacient i correcte!